El balanç personal de la consulta sobre la independència a Girona

Diumenge 25A va ser un dia molt llarg!

Va començar amb el so del despertador a tres quarts de set del matí i es va acabar passades la una de la matinada (no cal dir que dilluns va ser un dia d’aquells que podem qualificar de “durs”). Vaig tenir el goig de ser el cap d’un dels 19 col·legis electorals de la ciutat de Girona (concretament l’ubicat al Centre Cívic Ter del barri de Taialà) i col·laborar en el que ha estat (crec que ja es pot dir) una de les experiències de treball social, cívic i col·laboratiu més importants de la història d’aquesta ciutat. No entraré en l’anàlisis dels resultats, la participació, les xifres… vull fer un apunt personal amb reflexions i sobretot sensacions i sentiments que he viscut en aquesta intensa jornada.

- Treball transversal: Com poques vegades hem vist treballant plegats membres d’entitats i partits diferents, gent que no es coneixia però que units per una causa comuna han sumat esforços. Valorem el que això significa i prenguem-ne nota, a nivell de país.

-Voluntariat i esperit cívic: El “Girona Decideix” ha estat una mostra de la capacitat d’organització i iniciativa que en allò social el nostre país ha tingut sempre i que no pot perdre mai! La capacitat i la il·lusió, sumades, ens poden fer anar molt lluny.

- Els nouvinguts: El 25A ha estat el primer cop que els nouvinguts han tingut l’oportunitat de votar. Tots els qui van votar diumenge, que un dia o altre podran exercir amb normalitat (esperem) el seu dret a vot, recordaran que la primera ocasió en que van poder-ho fer va ser per votar en una consulta organitzada per la societat civil en que es preguntava sobre una cosa tan gairebé innombrable fa pocs anys com la independència de Catalunya.

- La gent gran: Amb quina ilusió van entrar al col·legi la parella de gent gran que a les 9 en punt ja eren a la porta per votar! Ells, més que ningú segurament -perquè ho han viscut en pròpia pell- ens podrien explicar què significa, avui, poder votar/expressar-se amb absoluta normalitat sobre un tema com la independència del nostre país.

- El “kit” de votació secreta per a invidents: Va ser una gran iniciativa de l’organització. Dos sobres etiquetats en llenguatge Braille que permetien que una persona invident pogués votar de manera autònoma i secreta. Al nostre col·legi una persona va tenir l’oportunitat d’usar-lo i això ens omple d’orgull.

- L’anècdota convertida en metàfora. 11 hores de votacions donen per molt i l’anècdota la va protagonitzar una senyora que en comptes de mostrar el DNI va treure del moneder un bitllet de 50 euros i el va deixar sobre la taula. La resposta de la vocal de la mesa va ser bona: “Votar és gratis!”. Però el comentari de la senyora, molt millor: “És que estic tan acostumada a haver de pagar a tot arreu”.

Tot això i molt més ja forma part de l’actiu que el 25A ens ha deixat a Girona.

I sota el risc de ser injust amb molta gent, vull agrair en aquest apunt la gran tasca que han dut a terme els dos tècnics d’Òmnium gironès, en Josep “Pitu” Masdevall i en Sergi Font, que han estat aquests darrers mesos dedicats íntegrament a ajudar que el “Girona Decideix” hagi estat el que ha estat. No només han demostrat unes excel·lents capacitats sinó també un esperit incansable!