Han passat ja uns quants dies des dels lamentables fets ocorreguts a Barcelona en motiu de les manifestacions “anti Bolonya“. Vagin per endavant dues coses, abans que res.
La primera és que no disposo (cap de nosaltres, em sembla) de prou informació com per poder emetre un judici sobre l’actuació dels Mossos d’Esquadra, tot i que sembla evident que en certs moments hi va haver una desproporció en l’ús de la força. Sembla igualment evident, llegint altres fonts, que entre els “estudiants” hi havia gent perfectament formada en això que en podem dir “provocació” i també en certes tàctiques de guerrilla urbana que no crec que estiguin als plans d’estudis.
En segon lloc, tampoc no disposo d’informació suficient com per poder valorar si el “Pla Bolonya” (que en si mateix és un document de 4 pàgines que data de fa 10 anys on bàsicament s’exposen tota una sèrie de principis sobre la necessitat de la unificació de l’espai europeu d’educació superior) és quelcom més similar a la pedra filosofal o bé a un drap brut. Segurament no és cap de les dues coses i, com tot, de la seva millor o pitjor aplicació se’n derivaran uns resultats o uns altres.
Dit això, hi ha tota una sèrie de preguntes que em faig al voltant d’aquest tema:
- El procés de debat que correspondria a un pla com aquest, s’ha fet correctament i integrant-hi en tot moment a qui s’hauria hagut d’integrar? S’ha donat la veu als estudiants en algun moment i se’ls ha escoltat?
- Perquè només a Catalunya, pràcticament, s’ha erigit aquest moviment “anti-Bolonya”?
- El conegut com a “Pla Bolonya” és el motiu o potser l’excusa perfecta a la qual agafar-se per plantar el jaç a la Facultat? Certament, intentar que no s’apliqui un pla aprovat per la Unió Europea, el Congrés dels Diputats i el Parlament de Catalunya és una proesa. O potser aquí, precisament, rau el quid de la qüestió? Com que no hi ha res a fer, ningú no ens demanarà responsabilitats si no aconseguim canviar-ne ni una coma!?
- On han estat (on són, vaja) durant totes aquestes setmanes d’ocupació, tancades, etc. els representats dels estudiants a les universitats? Perquè han permès que una minoria que en la majoria dels casos només es representa a si mateixa prengui el nom dels “universitaris” i el monopolitzi?
- Perquè la resta d’estudiants (i sobretot els seus legítims representants) han permès que en nom seu s’esloganitzi i s’ideologitzi totalment el procés per intentar canviar un pla que, efectivament, afectarà el futur i el dia a dia dels estudiants universitaris els propers anys?
- És el paternalisme o la mala consciència el que ha fet que els equips de govern de les Universitats hagin permès 4 mesos d’ocupació (que és tant com dir 4 mesos d’ús privatiu d’un espai públic)?
- És casualitat que, tot sovint, a la Universitat (on desgraciadament el nivell de participació és molt petit per part de la majoria de col.lectius) hi apareguin i monopolitzin el debat aquests tipus de moviment anti-sistema?
- Que passaria si, un dia, es convoqués una assamblea on hi assisteixen 45 persones 10 minuts després que se n’hagi acabat una altra on n’hi han assistit 37 i es prenguessin unes decisions diferents (o contràries) a les que s’han pres en la primera?
- Perquè en 30 anys s’ha modernitzat més l’estructura de l’exèrcit que no pas la de les Universitats?
Molt molt interessant, i el penúltim punt (una mica canviat jejej) és just la pregunta que li fèia l’ altre dia a una companya exaltadíssima.
Certament tot això m’ està afectant menys del que deuria, i suposo que passa pel fet que s’ està allargant massa, i que arriba un moment que com dèia aquell, només sé que no sé res…
Tot i que pel que tinc entès, tot això està firmat i firmadíssim, i el diàleg és bastant una utopia… per tant no sé
veurem cap a on deriva tot això :|
Abraçada !